Els punts

La mala fama de l’andorrà al volant és proverbial, com la Llegenda Negra espanyola o la Venjança de Moctezuma, i el pitjor és que, com a tòpic reduccionista, funciona molt bé perquè té part de veritat.

Ens diuen els senyors responsables de l’Automòbil Club que conduïm malament i que ho hauríem de fer millor i que per estimular-nos, s’haurien de revisar els imports de les multes. Bé, sobre el primer ítem, res a dir. És una evidència, clara com llum de dia, que diria Fiter. Conduïm malament, fatal, i només cal donar un tomb amb els ulls oberts i l’escapulari al pit per la xarxa viària del país i de part de l’estranger per adonar-nos-en.

La mala fama de l’andorrà al volant és proverbial, com la Llegenda Negra espanyola o la Venjança de Moctezuma, i el pitjor és que, com a tòpic reduccionista, funciona molt bé perquè té part de veritat, encara que hagin de pagar justos per pecadors. Passin vostès un diumenge a la tarda per la C-14 i veuran el que és jugar-se-la a la ruleta russa. I no hi ha res a fer, i aquí és on entra la segona part de l’afirmació. I les multes? Tan igualitàries, tan marxistes-leninistes en el paradís capitalista. Tant ha de pagar el treballador que té un Panda construït fa vint anys com aquell que s’acaba de comprar un Maserati Levante. Tots paguen (o no paguen) igual. Ja m’explicaran quina manera de dissuadir és aquesta. Vist que anem com bojos per la vida, només se m’acut que el carnet per punts podria servir d’alguna cosa. Sí, ara ens en fotem dels veïns del nord i del sud perquè són esclaus dels punts, però segur que feta la llei feta la trampa (i que ho demanin si no als padrins i padrines que es fan passar per fitipaldis per protegir fills i néts). Som una espècie incorregible.

ara.ad, 3 de juliol de 2019