Papers

Correm el risc de quedar sepultats per una allau de formularis, volants, informes, còpies i esborranys.

Una de les fal·làcies més esteses del món contemporani és aquesta: “Amb la implantació universal de la telemàtica i la digitalització s’haurà acabat el malbaratament de paper“. Innocents, ens ho vam creure, perquè entrava de ple dins dels dominis de la lògica. A més documents electrònics, menys documents en paper. Tràmits en línia, gestions a distància, arxius reduïts a la mínima expressió. I, en contra, mai en la història no hem produït més paperassa inútil, més expedients hipertrofiats. Riu-te’n tu de la burocràcia imperial xinesa: correm el risc de quedar sepultats per una allau de formularis, volants, informes, còpies i esborranys de tot quant formulari, volant i informe que sigui emès per qualsevol entitat administrativa. Abans, quan tot s’havia d’escriure a mà, els escrivents s’acollien a la llei del mínim esforç. Però amb la proliferació de fotocopiadores, impressores i tota la panòplia de reproduccions digitals, les oficines, que haurien de ser espais nets, diàfans, asèptics, són un cafarnaüm d’actes administratius encarnats en paper. És possible que sigui la fase prèvia a la solució. Andorra Telecom diu que aviat reduirà el consum de paper en un setanta per cent. Ara diu que gasten mig milió de fulls l’any: una torre de més de cinquanta metres de paquets o, compant-ho en arbres finlandesos, gairebé cent. No és tant l’estalvi de paper o l’indult als arbres, sinó el primer pas per començar a aturar aquesta orgia administrativista que, igual com passarà amb els microplàstics i els llobarros, acabarà per ofegar-nos.

ara.ad, 2 d’octubre de 2019