Novel·les

Fins avui, he escrit nou novel·les i un llibre de contes. Vaig debutar l’any 1993 amb La selva moral, una galeria de retrats de gent de muntanya, entre la descripció costumista, l’humor absurd i la falsa erudició.

Les dues primeres novel·les, Les ànimes sordes i, sobretot, Obaga, són una paròdia dels estereotips de la novel·la negra, traslladats a uns ambients rurals que són presentats de vegades amb una sornegueria que frega el sarcasme.

A partir d’aquest moment, he anat basculant entre les ficcions centrades en l’Andorra contemporània, amb la creació del personatge d’Andreu Boix, oficial del Cos de Policia (Blau de Prússia, L’escala del dolor, La bíblia andorrana).

Les altres novel·les tenen plantejaments diversos, amb un denominador comú una reeleboració fantasiosa del passat (L’any dels francs, La primera pràctica) o directament reescrit, (a la ucronia Els ambaixadors, del 2014, i la seva continuació El sindicat de l’oblit). Totes, en major o menor grau, ofereixen una reflexió irònica sobre el present, amb escenaris preferentment muntanyencs (reals o imaginaris). Llobarca, Lagrau, la comarca de Lapena i el marquesat de Somorra són els miralls deformants de la realitat (percebuda, intuïda o imaginada) de l’Urgellet i d’Andorra, que és com dir la del (meu) món.